diumenge, 19 de juny de 2011

NOSOTRAS SOMOS 15m

Yo #soy15m



Como parte del #15m me declaro una persona pacífica y condeno radicalmente todo tipo de violencia: la de los violentos infiltrados en nuestras manifestaciones, y la del Estado, que ha causado más dolor y heridos. Además, condeno la manipulación mediática que enfatiza la información sesgada, parcial o errónea con el propósito de demonizar a los ciudadanos.
Si me manifiesto en la calle es porque:
  1. Mi participación como ciudadano se ha reducido a votar a listas cerradas cada cuatro años para ver cómo los representantes de los ciudadanos no respetan lo prometido en su programa.
  2. Se hacen leyes a favor de grupos de interés en vez de hacerlas a favor del conjunto de la sociedad.
  3. Se invierten recursos públicos para ayudar a minorías poderosas, y no a quienes están pasando situaciones desesperadas ocasionadas por la especulación financiera.
  4. Los grandes partidos están más preocupados por mantener su poder que por ofrecer soluciones para superar esta crisis histórica.
  5. Está a punto de firmarse un “Pacto del Euro” que consiste fundamentalmente en medidas para reducir la inversión pública en servicios esenciales.
  6. Desde diferentes órganos del estado se ha insultado a los ciudadanos, e incluso se ha justificado el recurso a la violencia contra manifestantes pacíficos.
Como parte del #15m, acepto y respeto la diversidad ideológica del movimiento. Cuando participo en una manifestación no reclamo un régimen o una ideología en concreto, ni un modelo social no democrático, ni la eliminación de los partidos o los parlamentos. Lo que reclamo es una democracia mejor y más humana que, entre otras medidas, necesita urgentemente:

  1. Cambios en la Ley Electoral para permitir una mejor y más directa representación de los ciudadanos en los parlamentos y una mayor participación ciudadana en las decisiones importantes.
  2. Aprobación de una Ley de Transparencia y Acceso a la Información Pública para obligar a la publicación en formatos adecuados y reutilizables de todos los gastos, decisiones y reuniones con grupos de presión por parte de funcionarios y cargos públicos.
  3. Tolerancia cero a la corrupción de candidatos y cargos públicos, y controles ciudadanos para la exigencia de responsabilidad política.
  4. Separación clara, real y efectiva de los poderes del estado.
  5. Control fiscal efectivo de grandes fortunas y operaciones financieras; eliminación de privilegios fiscales a cargos electos.
  6. Políticas encaminadas a solucionar de forma efectiva los problemas hipotecarios y de vivienda.
  7. Servicios públicos de calidad, fundamentalmente salud, justicia y educación.
  8. Eliminación de las leyes que permiten el control administrativo de Internet. La red ha demostrado ser esencial para la libertad de expresión y para responder al peligro de manipulación mediática.
Por todas estas razones volveré a salir pacíficamente a la calle el 19 de junio, #19j.
Si estás de acuerdo, aprópiate del texto y divúlgalo (enlace al documento original)




divendres, 17 de juny de 2011

Felip Puig infiltrat dels indignats???

Potser haurem de començar a pensar que en Felip Puig ho no entén res de res del que està passant i per tant esta incapacitat pel càrrec i ha de dimitir o ... que està treballant pels indignats, cada vegada que actua anima a posicionar-se a un munt de persones... la seva neteja de la plaça Catalunya, el seu intent de criminalitzar el moviment amb l'actuació estel·lar dels mossos disfrassats  i  l'arribada del Mas en helicòpter i ara finalment l'amenaça de querella a en Arcadi Oliveres, realment s'està guanyant el sou.

Quinze personalitats catalanes firmen un manifest de suport a Arcadi Oliveres

El sociòleg Manuel Castells, l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i la periodista Maruja Torres, entre els signants i promotors del document
Arcadi Oliveres, en una xerrada a Lleida / ACN
Quinze personalitats catalanes han fet públic aquest divendres un manifest de suport al doctor en economia, activista anticapitalista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, després que el conseller d'Interior, Felip Puig, hagi anunciat que estudia querellar-s'hi per suposades calúmnies als Mossos d'Esquadra. El grup manifesta que "qualsevol procediment legal" que s'iniciï contra l'activista també "haurà de fer-se extensiu als signants d'aquesta declaració", entre els quals destaquen el catedràtic de sociologia Manuel Castells, l'escriptora Maruja Torres i l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.
"He fet estudiar si és que hi ha hagut per part del senyor Arcadi Oliveres la comissió d'algun tipus de delicte per calúmnies cap a la policia de Catalunya". Així va anunciar Puig aquest dijous l'inici de les investigacions contra Oliveres per possibles calúmnies als Mossos. El conseller es referia a unes declaracions de l'activista en què recordava que fa uns anys van denunciar la delegada del govern espanyol a Catalunya Julia García Valdecasas "perquè sabíem de bona font que havia estat finançant gent que havien tirat endavant els aldarulls". Tot i que Oliveres afirmava que això no es pot acreditar en l'actuació policial del moviment dels indignats del 15-M, sí que assenyalava que "això és un sistema que els polítics coneixen molt bé per desprestigiar els moviments socials".
Ara, un grup de quinze intel·lectuals, encapçalats pel sociòleg Manuel Castells, ha signat un manifest de suport a l'activista i anuncien que subscriuen "íntegrament" les declaracions d'Oliveres on assegurava que "pot ser perfectament que una part d'aquesta violència hagi estat originada per agents policials vestits de paisà, perquè en ocasions anteriors s'ha produït". Així mateix, precisa que els incidents els van provocar "una part mínima, absolutament mínima, dels concentrats i d'aquelles persones que eren a l'acampada"."No es acceptable la violència vingui d'on vingui", diu la declaració d'Oliveres que els adherits al manifest secunden.
El conjunt d'adherits són Manuel Castells, catedràtic de Sociologia de la UOC; Carlos Jimenez Villarejo, exfiscal Anticorrupció; Anna Monjo, editora d'Icària Editorial; Maruja Torres, escriptora i columnista; Jose Luis Sampedro, escriptor i economista; Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Jaume Botey, catedràtic de la UAB; Olga Rodríguez Francisco, periodista i escriptora; Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la Pau; Joan Coscubiela, professor de Dret del Treball; Alfons Barceló, catedràtic emèrit de la UB; Carles Taibo, professor de Ciència Política de la UAM; Pere Ortega, president de la federació d'ONG per la Pau; Carlos Sánchez Almeida, advocat del Bufet Carlos Sánchez Almeida, i Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb.

Ens veiem el diumenge 19 de juny a les 17h a la plaça Catalunya de BCN

M'han reenviat això. Val la pena llegir i reenviar-ho...


El 15 de Juny amb la concentració davant del Parlament es van cometre errors d'estratègia i van haver-hi accions per part d'una minoria (per més que els "secretes" dels mossos també hi contribuïssin) que han estat condemnats per totes les assemblees d'Indignats. Seguint els comentaris de molta gent a les xarxes socials es nota que està servint per aprendre i madurar políticament a una gran velocitat.

No obstant, l'intent de criminalitzar tot el moviment és senzillament vergonyós. I les causes del malestar (atur, hipoteques abusives, megabeneficis dels bancs, atac frontal als serveis públics, corrupció política i un futur molt negre per tothom) encara hi són. 

Si creuen que amb el discurs de "són uns violents " s'acabarà la cosa, s'equivoquen. Molta gent sap que no som una banda de violents. I moltíssima gent sap que les causes de fons són massa sagnants com per oblidar-nos de tot plegat i tornar a la nostra vida de resignació i por pel nostre futur i el dels nostres fills.

Així que aquest diumenge 19 és el moment de refermar la nostra aposta per una lluita pacífica, massiva i que vagi a l'arrel dels problemes. 

És el moment de portar a les nostres famílies i amistats a una manifestació que segur serà pacífica i que ha de ser massiva.  

Mobilitza a la gent del teu entorn i passa-ho!!!

dimecres, 15 de juny de 2011

LA LÍNIA VERMELLA


Estem d'acord amb en Mas, no s'ha de traspassar la línia vermella, però per nosaltres la línia vermella potser són altres coses com:
-que es tanquin quiròfans per obrir-los a les mútues i així anar obrint camí a la privatització de la sanitat
-que es segueixin “salvant” caixes i bancs, sense nacionalitzar-los i amb total impunitat pels que han deixat que s'arribi a situacions de risc
-que no es controlin els mercats de l'alimentació
-que els bancs puguin quedar-se el pis i l'ex-propietari seguir amb les deutes de la hipoteca
-que es permeti la corrupció continuada i coneguda amb total impunitat
-que els/les polítics gaudeixin de privilegis absurds
......
són ells els que han creuat la línia vermella
són ells que han deixat que els bancs i el poder econòmic desbocat segrestin la democràcia
són ells que s'han d'espavilar i rectificar
.....
i no, no ens agrada la violència però tot això ja ho és violència... i evidentment l'actuació del Felip Puig i mossos no identificats també.
........
-pensa Salvatore, pensa....
-io penso ma......toc toc toc



dimarts, 14 de juny de 2011

ELS MOSSOS, AL PARC, VOLEN JUGAR SOLS...antipatics


Els mossos i mosses s'han tancat al parc, volien jugar sols i per això han tancat les portes, per molt que els hi han demanat, ha sigut que no.
I mira que hi ha lloc per tothom...!
No sabem si pensen acampar o preferiran passar la nit sota les estrelles, el que esperem és que sobretot no s'oblidin de donar de sopar als lleons. 
No voldriem tenir un disgust de bon matí, imagineu que quan els nostres parlamentaris i parlamentàries volguéssin entrar al parlament es trobessin el parc ple de lleons afamats, reclamant el seu tros de teca.



A fora ha quedat molta gent que ara s'estan pensant si es queden a jugar a fora o tornen demà al matí.



Sembla que el que no deixa entrar al parc és un senyor anomenat Puig, que ara per ara fa el que li surt dels collons amb els parcs de Barcelona.


I tot perquè volen aprovar la llei OMNIBUS una llei de 274 pàgines !!! on  hi surt quasi tot el possible de ser retallat modificat i mangonejat, des de sanitat a medi ambient ... d'un sol cop !!!

dijous, 2 de juny de 2011

MOBILITZACIONS



A Figueres cada dimecres al migdia a les 13h, hi ha unes quantes escoles i mestres que es concentren davant l'ajuntament, contra les retallades i en defensa de l’ensenyament públic i la seva qualitat.

El dimecres dia 8 de juny, a les 6 de la tarda, els sindicats han convocat una concentració arreu del país a davant de les seus del Departament d’Ensenyament...

divendres, 27 de maig de 2011

violència institucional versus pacifisme social




Avui tot i la provocació de les "forces de l'ordre", les persones concentrades a la plaça Catalunya han demostrat un nivell de maduresa excepcional, la honorabilitat és guanya i avui tots ells i elles han dignificat, amb la seva pacífica actitud, el moviment “Indignats i Indignades”.
No així els nostres polítics, que han perdut la poca que els quedava és per això que demanem la dimissió de Felip Puig ja!.




Com a funcionaries i desprès de veure les imatges, creiem que l'Administració hauria de fer alguna cosa al respecte, el mínim lògic seria identificar als mossos que van utilitzar la violència de forma tant gratuïta i sancionar-los, identificar el càrrec tècnic que va ordenar i planificar l'operació i sancionar-lo i identificar el càrrec polític que va donar l'ordre de l'actuació, sancionar-lo i fer-lo dimitir.







Tal i com heu pogut veure en les darreres imatges els mossos van ser greument agredits, tant que resulta que hi ha 37 ferits...








MOSSOS FERITS?

Després de parlar amb la pràctica totalitat de les indignades i indignats de Plaça Catalunya podem quasi assegurar, sempre, amb tot el respecte per si algun/a encara no estan del tot recuperats, que els problemes de salut dels agents dels mossos i la guàrdia urbana han estat causats per:

1.- Tendinitis de braç i luxacions de colze com a conseqüència de l'esforç a l'haver de pegar a gent que es defensava amb les mans enlaire. Proposem que en les oposicions als cossos es compti com a merit ser hàbil amb les dues mans-braços i així podran anar canviant la porra de mà sense perdre ni la força ni la precisió.  (23 dels 37 agents)


2.- Lumbàlgia i ciàtica com a conseqüència de no utilitzar postures adequades a l'hora d'arrossegar la gent per terra. Proposem que se'ls hi paguin sessions  de ioga i microgimnàstica  per aprendre a aguantar una postura correcta mentre han d'utilitzar la força dels braços i alhora anar desplaçant-se per l'espai (25 del 37 agents)


3.- Revinclades de turmell com a conseqüència de no veure on posaven els peus  per culpa del disseny defectuós del casc. Proposem s'obri un concurs públic per als grans dissenyadors i dissenyadores de BCN  amb l'objectiu d'aconseguir canviar el casc actual per un altre que permeti tenir visió lateral i, a ser possible, posterior (10 dels 37 agents)


4.- Crisi d'ansietat i mala consciència com a conseqüència d'haver d'apallissar gent pacífica i indefensa per a complir ordres incomprensibles i   allunyades de la més mínima ètica professional i personal. Proposem canvi de lloc de treball o pèrdua definitiva de la condició de funcionari. (1 dels 37 agents)

                                                                          
5.- Rabieta pura i dura com a conseqüència de veure que no podien aconseguir desallotjar la indignació tal i com el seu amo els havia manat. Proposem sessions de control de les emocions i autoconeixement. (36 dels 37 agents)



Per a la totalitat dels agents recomanem curset intensiu i urgent de resolució positiva de conflictes i mediació.

ENS SOLIDARITZEM AMB TOTS I TOTES LES INDIGNADES APALLISSADES


dilluns, 23 de maig de 2011

més i més i més.......

noves retallades funcionarials


Crescuts, amb noves forces, potser pensant que legitimats pels resultats electorals, han decidit seguir amb la seva tasca ... RETALLAR... però d'on no toca!!

No han escoltat res ni ningú, a cap dels reunits/des a les places del país, a cap dels experts i expertes que expliquen que no és el camí...

L'únic camí que segueixen és el dels mercats, els hi haurem de tornar a explicar, haurem de seguir amb les acampades, amb les concentracions davant de les escoles i hospitals els dimecres, parlant i debatent cada dia en els nostres llocs de reunió i de treball (els/les afortunades que en tenim), manifestant-nos el dia 19 de juny, coordinant-nos a través de la xarxa, saltant fronteres......

Acabem de començar, si només en tres dies s'ha muntat això imagineu el què es pot fer ....

I hi han raons...

No es pot tancar urgències de l'Hospital de l'Esperança.... i llogar la planta a les “mutues”, d'això se'n diu privatitzar la sanitat.

No es poden eliminar de cop les aules d'acollida i deixar sense suport a l'alumnat més necessitat, carregant amb més tasques al professorat, això es segregar .

No es pot rebre de l'UE el diner a 1% i deixar-lo al 13%, això és usura.

NO es pot....

dimecres, 18 de maig de 2011

diumenge, 15 de maig de 2011

RETALLADES SÍ ...I TANT

Hi ha coses a retallar i tant......

la pensió vitalicia dels diputats/des, els sous desmesurats de molts alcaldes, els càrrecs de "confiança", les subvencions a l'ensenyament privat, les despeses de protocol de tots els organismes oficials, les subvencions a partits, els beneficis a la banca, els cotxes i vises oficials, els senadors/es, les classes de religió a les escoles públiques...

dimarts, 10 de maig de 2011

CARTA OBERTA ALS I LES DELEGADES DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC


Què podeu fer els delegats i delegades d'ensenyament de Catalunya amb les vostres hores d'alliberament? PENSAR.......

El que segueix va ser pensat i escrit en una estoneta el diumenge 1 de maig mentre esmorzàvem, en comptes d'anar a la mani tot i que hem militat en una organització sindical(o dues), una pila d'anys (ara ja no).

Volem fer palesa la nostra indignació i cabreig per les retallades del Departament d'Ensenyament (posats a retallar ho podrien haver fet de la moqueta del despatx de la Consellera) i la tèbia resposta dels delegats i delegades sindicals inclosa l'absurda tancada de 7 hores.

És per això que estimats/des companyes dels sindicats de la mesa de negociació que, des de la “puta base”, volem donar-vos algunes idees:

1a- Si el Departament us convoca per a una reunió informativa i ½ hora després tenen convocada una roda de premsa, és evident que no s'ha d'anar a aquesta reunió o que heu de descol·locar a l'Administració:


 Opció A- Ja que aneu a on aneu, caldrà que us adequeu al context i us poseu un nas vermell.


Opció B – Anar directament a la roda de premsa, on potser us deixen fer alguna pregunta.

Opció B- Enviar a negociar interins/es, substituts/es, terços de jornada...tots/es menors de 30 anys.

2a- Reunir els delegats i delegades de cada Junta de Personal i fer una pluja d'idees sobre possibles accions per aturar el Departament i la seva destrucció sistemàtica de l'ensenyament públic. El delegat/da sindical amb hores d'alliberació que no tingui + de 3 idees interessants que deixi el lloc a algú altre amb més neurones.
A tall d'exemple aquí van algunes idees:

1- Bloquejar la web del Departament amb cartes protestant per les retallades.

2- Accions sistemàtiques i puntuals una vegada a la setmana amb xiulets i timbals davant de les escoles i instituts demanant targeta vermella per a la Consellera.

3- Deixar de pagar la llum, l'aigua, el gas i el telèfon fins que el Departament no augmenti les partides econòmiques dels instituts i si això sembla massa radical, demanar la jornada intensiva per rebaixar les despeses.

4-Innundar la premsa de cartes al director. Només a una per delgat/da ja en serien un munt.

5- No contestar cap carta, ni requeriment del Departament. De fet se'l pot posar com a correu brosa i així ni ens enterem del que volen.

6- Negar-nos a donar notes de final de curs a l'alumnat. Ningú es podria matricular per al nou curs.

7- Dimissió generalitzada dels directors/res i càrrecs directius.

8- Exigir que no es doni ni un € més a la privada.

9- Fer veritables tancades als centres educatius amb el professorat, l'alumnat, les famíles i el personal del PAS.




Qualsevol d'aquestes propostes o idees poden ser valorades, modificades, rebutjades i/o adoptades per tots i totes els integrants de la “puta base”.
En cas que sigui algun membre dels sindicats qui se n'apropiï volem una compensació econòmica o en espècies (tot menys hores sindicals). Tal com defensen els “innombrables” de l'SGAES si el Tedi Bautista s'ha fet d'or, nosaltres volem, si més no, recuperar part de la retallada del sou a que ens ha sotmés l'Administració i cobrar per la feina que no està fent, qui sí que la cobra. I com que és de justícia també ho demanem per a tothom que pensi i actui. The game is over!!!!!
Val .... ja, sabem que és complicat però si ho penseu … és absolutament just.
Seguint per aquest camí i posades a reclamar, volem un edifici de 9 plantes a la Via Laietana o a la Rambla del Raval, assegurem que el compartirem amb tothom que hagi tingut bones idees, (Exceptuant-ne a “Ratxola” i el Cuní que menyspreen el professorat )

Per acabar proposem que cada delegat i delegada sindical faci alguns deures que concretem a continuació:

Matemàtiques
Utilitzant la proporcionalitat inversa, respondre amb un mínim de 500 paraules a la següent qüestió:
Com es pot explicar que si cada vegada vota menys gent hi hagi més representants sindicals?

Socials
Respondre des del punt de vista sindical a les següents preguntes amb un mínim de 200 paraules per resposta:
Qui som?
D'on venim?
Cap a on anem?

Llengua:
Escriure com a mínim 20 raons, dirigides al 70% de professorat que no ha votat o que ho ha fet en blanc, sobre la conveniència de no abstenir-se o de canviar el seu vot blanc pel vot a una de les opcions que es presentaven.

I com que també som assertives i sabem posar-nos en el lloc dels altres proposem de fer una col.lecta perquè els i les components de la Mesa de negociació aneu a un curset per a la millora de la vostra autoestima, després de tants anys de frustació negociadora (n'hi ha que hi sou des de l'any 1988), ho deveu necessitar... (per cert, no hauria de ser una feina amb caducitat?)
En cas que no fos aquest el problema us caldrà assistir a un curset de bricolatge (que també us pagarem) per tal d'aprendre que si vols penjar un quadre i no te'n surt has de canviar alguna cosa: la broca, la paret, el taco o fins i tot el quadre.

Ja ho diu l'Einstein: Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.